30 may 2010
19 may 2010
JOC
14 may 2010
12 may 2010
11 may 2010
SUÏCIDI BURLAT

Escupiré l’ànima per no sentir-te tant dins meu,
M’estriparé els llavis per no pronunciar-te mai més,
Em llimaré el nas per foragitar el teu alè sagrat,
M’arrencaré els ulls perquè deixis de dibuixar-te’m a tots els racons,
M’esqueixaré la pell per no imaginar-me més les teves mans
I em tallaré les cames per no creure que cada pas el faig per tu;
I el cor, el llançaré al fons del mar perquè se’l mengi una balena.
I quan no tingui ànima,
Ni tingui llavis, ni nas, ni ulls,
Quan no tingui pell, ni cames, ni cor...
I ja res em sostingui ni em doni forma,
Els meus ossos es desmuntaran i, per pur atzar, potser per burla divina,
dibuixaran les lletres del teu nom, com soldats arrenglerats.
Marta Pascual
Suscribirse a:
Entradas (Atom)